obra
encargos
commissions
Un tros de mar que no és meu neix de la meva estada a la residència artística a Menorca a Casa d’Artistes d’Es Far Cultural, a la qual vaig ser seleccionada amb la col·laboració del Festival Stripart.
Un tros de mar que no és meu és un assaig fotogràfic que neix de la necessitat de mirar el mar no només com un paisatge, sinó com un cos viu i amenaçat, especialment la costa de Menorca. A través de la fotografia, exploro la relació entre territori, matèria i memòria, intentant entendre com el mateix paisatge pot formar part de la construcció de la imatge.
Les fotografies han estat realitzades amb una càmera de mig format, un dispositiu que històricament s’ha associat sobretot al retrat. Utilitzar-la per fotografiar el mar respon a la voluntat d’apropar-me al paisatge com si fos un cos i no només un escenari o una vista per contemplar.
Durant la residència també vaig experimentar amb la incorporació de materials propis del territori als processos fotogràfics. Vaig crear un revelador botànic per a film i paper elaborat amb fulles d’ullastre, una espècie d’olivera pròpia del Mediterrani, que incorpora marques i restes vegetals als negatius. Paral·lelament, vaig treballar amb la cristal·lització de sal extreta de l’aigua de mar sobre els negatius. Ambdós processos em permeten entendre la natura no només com a subjecte a representar mitjançant la fotografia, sinó com un agent actiu que intervé directament en la construcció de la imatge.
El projecte inclou una peça de vídeo que documenta part d’aquests processos desenvolupats durant la residència.
Un tros de mar que no és meu és un assaig fotogràfic que neix de la necessitat de mirar el mar no només com un paisatge, sinó com un cos viu i amenaçat, especialment la costa de Menorca. A través de la fotografia, exploro la relació entre territori, matèria i memòria, intentant entendre com el mateix paisatge pot formar part de la construcció de la imatge.
Les fotografies han estat realitzades amb una càmera de mig format, un dispositiu que històricament s’ha associat sobretot al retrat. Utilitzar-la per fotografiar el mar respon a la voluntat d’apropar-me al paisatge com si fos un cos i no només un escenari o una vista per contemplar.
Durant la residència també vaig experimentar amb la incorporació de materials propis del territori als processos fotogràfics. Vaig crear un revelador botànic per a film i paper elaborat amb fulles d’ullastre, una espècie d’olivera pròpia del Mediterrani, que incorpora marques i restes vegetals als negatius. Paral·lelament, vaig treballar amb la cristal·lització de sal extreta de l’aigua de mar sobre els negatius. Ambdós processos em permeten entendre la natura no només com a subjecte a representar mitjançant la fotografia, sinó com un agent actiu que intervé directament en la construcció de la imatge.
El projecte inclou una peça de vídeo que documenta part d’aquests processos desenvolupats durant la residència.